Vullc rendir-me

Vullc rendir-me. Per molt que correga, sempre m'agarres. I encara que m'amague en el cau mes protegit, m'olores, perceps la meua presencia. Es un instint natural, un cordo de plata que t'unix a mi i no puc tallar. Eres com un imant, i fer creure que soc ferro gelat, no soluciona res. Sents eixa força que te du a mi, i al remat acabes aplegant.

Vullc rendir-me. Per molt que ho negue, sempre li lleves el vel a l'evidencia i nos mira sense clemencia. Per molt que me pose la cuiraça, vens en la maça de plom i d'un colp me la fas mil trossos. Per molt que faça, tu ho desfaç. Per molt que desfaça, tu ho refaç. 

Vullc rendir-me. Deixar-me atrapar. Puix ya estic cansat de correr assedegat, tirant el lleu per la boca. Vullc rendir-me. Deixar que m'olores, que me percebes, que eix instint natural te duga hasda mi, i que me faces sentir lo que senc cada volta que acopla la teua anima en la meua, com un imant.

Vullc rendir-me. Deixar de negar l'evidencia, i conseguir la clemencia necessaria per a poder respirar sense que me falte l'aire. Eix aire que m'agrada respirar junts. Vullc rendir-me. No vullc dur mai mes la pesada cuiraça, ni que els trossets d'ella, en trencar-la, m'arrapen el pit, perque m'infecta el cor. I vullc fer i desfer junts, coordinant-nos al ritme de dos cors que glatixen al mateix compas.

29 de giner de 2010