La pregunta mes bonica

Me mires,
somrius,
esperes impacient
i vols saber.

Pero yo me perc,
mire a l'infinit
i tu cavalques pels meus ulls
com un cavaller antic.

Busques a la Carmesina
que te done la resposta
de la pregunta mes bonica
que m'hages pogut fer,
que obri la porta del castell.

I, passant mil aventures,
aplegues a les seues faldes
i agenillada li preguntes:
"dis-me, mirar perdut,
¿qué es aço que he vixcut?"

I ella te dira, sense dubte,
"lo que has vixcut es l'amor
desmesurat d'un Deu bondados
que per a resar-li es precis dos".

Zaït, 11 de juliol de 2010