Mare de mes filles

Una image tan dolça
no la conseguix ni lo mes pur sucre.
Esta maravellosa vista,
en una saboreta a mel,
penetra pels meus ulls
i m'aplega al cor.

La meua princesa està assentada
en eixa cadira que m'endu tants de recorts.
Darrere d'ella, la meua Alba
pentina los cabells negres i rullats de sa mare
en lo seu raspall d'argent.

Los ulls de la Princesa
se claven en los meus sentiments
i, mentres se claven,
me produixen plaer.

Los seus llavis, fets en petals de rosa
i revestits en seda de les moreres del Regne,
tenen una coloracio rosada
que se refleixa en la cara de la meua Iris.
Ella, al bracet de la Princesa, despren felicitat,
i, mamant de sa mare, somriu.

Lo si de la Princesa,
allumenat per la pobra llum de la pobra finestra,
desborda ternura, i en la meua Iris al bracet,
la bella parella desborda el doble.

Alba s'alça,
Iris deixa de mamar,
i la Princesa la porta a dormir.
I eixa image tan dolça
ya s'ha evaporat.
I yo encara les veig a les tres ahí.

Zaït, 9 d'agost de 1993